La temporada acabà amb un èxit sense precedents per al Berenguer, hem fet el doblet i el triplet va estar ben a prop. El senior A va aconseguir una sensacional victòria davant el ja clàssic rival Escolapias B, en este cas la pilota caigué de la nostra part, en un bon partit on dominarem lleugerament 60-53, el resultat final. Pel matí els cadets també guanyaren amb claretat la seua final, en este cas contra el NB Torrent, 71-55, tots els component féren un gran partit en especial Félix que amb 34 punts i 26 rebots, amb 41 de valoració, sense dubte va ser el jugador amb els millors números aconseguits, en les 12 finals jugades al Pavelló Jose Maria Veral de Sagunt, el dissabte. Però tot no va eixir redó i Jovens perdé la seua final davant un Pràcticas molt experimentat que va fer valdre el seu joc interior, els nostres no tingueren el seu dia en el joc exterior i això va ser la clau de la derrota. De tota manera per a Jovens ja va ser un èxit arribar a la final, a la qual a diferència dels altres dos equips ens presentàrem amb sensibles baixes.
En fi, final de temporada amb bon sabor de boca, donar l’enhorabona a tots jugadors, entrenadors, delegats i afició que tant va recolzar als equips del club el dissabte en el Pavelló José Maria Veral del Port de Sagunt. I finalment un record pel delegat del senior A i vecepresident del club Chiqui, que caigué lesionat greument el divendres (trencament del taló d'Aquiles) serà operat demà dimarts, esperem una ràpida i satisfactòria recuperació.
DISSABTE 28- 11,30h
CADET MASCULÍ PREFERENT
NB TORRENT -55- CD BERENGUER DALMAU-71-
ELS CADETS NO FALLAREN EN LA SEUA PRIMERA FINAL
Partit corresponent a la final del Trofeu Federació categoria cadet preferent. Jugat en el Pavelló José Maria Veral del Port de Sagunt, el dissabte 28 de juny de 2008, a les 11,30h.
NB TORRENT: 55 (1 triple, 19 de 2, 14/25 TLL) 19 faltes personals, sense eliminats.
CD BERENGUER DALMAU 71 (3 triples, 27 de 2, 9/17 TLL) 21 faltes personals, sense eliminats.
PARCIALS: 23-7, 17-9, 11-12 i 20-27
El partit va començar amb els típics minuts de tanteig, i d’igualtat 9-7, minut 6, però prompte es va posar de manifest la superioritat del Berenguer, que en els quatre últims minuts del primer quart va fer un parcial de 14-0, que va decidir pràcticament el matx. Domini absolut del rebot tant l’ofensiu, com el defensiu i eixides al contatac molt clares del Berenguer, propiciaren la gran diferència. El Bereguer amb la típica defensa zonal 2-3 amb tres homes alts, mentre que el Torrent presenta una feble defensa individual que era superada una i altra vegada pels pivots del Berenguer. Al final del quart 23-7 i el NB Torrent sols va poder fer dos cistelles en tot el quart. En el segon quart, el NB Torrent canvia a defensa zonal que fa que el partit s’igualara un poc, encara que el Berenguer, degut a les errades en els tirs lliures del Torrent fa que la diferència augmente. La quarta personal de Santy (amb tres personals en un minut) i la tercera de Félix fa que es complique un poc el partit. Però la diferència al descans ja era pràcticament infranquejable 40-26. En la represa el Torrent ix dispost a retallar les diferències amb una pressió en tot el camp sobre el baló, i els homens clau del Berenguer carregats de faltes, així i tot, el treball no dona els seus fruits, la quarta personal de Félix fa que este tinga que anar uns minuts al banc, al final del quart l’assolix la màxima diferència del partit, 25 punts 51-26. En l’últim quart amb el títol ja decidit, el Torrent posa moltes ganes en retallar la diferència el que poc a poc ho va aconseguint, sobre tot en els últims minuts, amb el cansanci dels jugadors, la relaxació del Berenguer i la forta defensa dels de Torrent, al final del partit 71-55.
En resum magnífic partit del Berenguer amb un Félix colossal amb 34 punts, 26 rebots i 41 punts de valoració (segons les poc fiables estadístiques oficials) molt ben secundats per tots els altres companys, els infantils també tingueren els seus minuts per a la glòria i anotaren i fins i tot va jugar Frank lesionat en el peu.
Anotaren segons acta: Fernando 7p, 4f, Borja 2p, 1f, Santy 7p, 4f Hèctor 2p, 3f Frank 0p, 0f Sergio 14p, 2f Jordi 0p, 0f, Fèlix 34p, 4f, Àlex 4p, 1f, Sergi 0p, 2f i Manu 2p, 0f.
Incidències: Férem el calfament amb les samarretes oferides pel MI Ajuntament de Catarroja, amb motiu dels Jocs Esportius Municipals. No vingué Ferran en viatge d’estudis. Jugarem amb el nostre equipatge oficial, mentre que el NB Torrent utilitzà el seu equipatge blanc. Actuarem en l’acta i en el vestuari, com a locals. En l’acta malgrat ser una final, hi ha un xicotete error, en realitat hem fet 72 punts i no 71 com posa el resultat oficial. La FBCV, va realitzar les estadístiques oficials informàticament. Al final del partit el President de la Federació de Bàsquet de la Comunitat Valenciana, va lliurar el trofeu al nostre capità Santy Gastaldo, així com les camisetes commemoratives del partit. Finalment foto per a la posteritat amb el trofeu i minifesteta en el vestuari, amb dutxa per a l’entrenador com mana la tradició. S’acomiadaren de la categoria i de l’equip, per raons d’edat: Santy, Félix, Sergio, Àlex i Fernando, que passaran al junior, i en este Trofeu Federació donàrem la benvinguda a l’equip als jugadors infantils Borja, Manu i Ferran, que la pròxima temporada seran integrants de l’equip cadet. Bona assistència de públic al Pavelló del Port de Sagunt, amb una afició que va rivalitzar amb la torrentina, en animar al seu equip. Actuà com a segon entrenador el president del club JM Ballester i com a delegat de l’equip PM Navarro.
DISSABTE 28-16,30h
SENIOR MASCULÍ PRIMERA ZONAL
JOVENS BERENGUER DALMAU -67- PRÁCTICAS-75-
AL FINAL NO PUDO SER
Todos teniamos puestas muchas esperanzas en este titulo, pese a las bajas, ya que llevabamos una buena dinamica y una buena cohesion de grupo.
La final se la lleva el equipo que fue mas regular durante el partido. Nosotros estuvimos desconectados en el tercer cuarto (fatidico, nulos en ataque y defensa sin fe, mas dos tecnicas), y el Prácticas se nos iba de 20 pts. Apunto estuvimos de hacer la heroica , poniendonos a solo 4, a falta de 3 min., pero ahi el Prácticas sacó su veterania y resolvio el partido.
Aspectos que nos costo la final: perdidas de balon, Poca intensidad en defensa (3 cuarto) y tecnicas. Estos errores nos deben servir como ayuda para mejorar en futuros partidos clave.
El año que viene sera muy duro en la nueva categoria y TODOS debemos mejorar y trabajar mas, las bases del equipo estan puestas y el espiritu del JOVENS sale fortalecido despues de esta dura campaña.
Ahora mas que nunca...SOM JOVENS?
PD - felicidades a los campeones.
Mencion especial para Jordi, Abel, Huertas , Pao (lesionado) que estuvieron con nosotros cuando mas falta hacia.
DISSABTE 28-20,30h
SENIOR MASCULÍ PREFERENT
CD BERENGUER DALMAU "A"-60- CB ESCOLAPIAS "B"-53-
Per Kobe:
CAMPIONS!
Partit intens i igualat on guanyarem tots els quarts per rendes mínimes. la calor i l´humitat eren asfixiants (jo personalment no vaig poder rendir físicament: Malta 1 - Kobe 0...) però el nostre joc interior tirà del carro i va ser clau per a anotar en unes cistelles amb l´anella massa rígida com per a anotar tirs exteriors amb fluïdesa.
Finalment se n´anem de vacances amb un bon sabor de boca; Guanyar la final ens ha confirmat com, probablement, el millor equip de la preferent valenciana d´enguany, amb el permís d´Escolapias (a qui ja guanyàrem clarament en lliga l´average particular), que ha demostrat ser un equip talentós i competitiu al màxim nivell, que lluita i s´entrega amb tot però, tal vegada, menys compensat que nosaltres, que tenim un joc interior tan sòlid com l´exterior.
El que vull dir és que tenim un bloc preparat per a afrontar el repte de la nova categoria autonòmica, però necessitarem treball i mentalitat forta (a part d´un pavelló) per a mantindre el bloc i estar preparats per a les victòries i les derrotes. Ara li toca a la direcció del club i a l´Ajuntament:
- Fer un senior A amb el màxim potencial possible per a fer una temporada digna l´any que ve i conservar la categoria (la nostra i la dels jóvens). està clar que s´haurà de prioritzar més que mai el paper del primer equip.
- Fer les gestions i pressionar per tal d´obtindre un pavelló per a l´any que ve (obtindre= jugar partits i entrenar al mateix camp) i fer-ho prompte per a poder fer la pretemporada al nostre camp.
PD: l´enhorabona i gràcies a tots: afició, jugadors de tots els equips, entrenadors...
PER JL. BAIXAULÍ:
--------JAQUE AL VERDINEGRO--------
Pocas veces había sentido yo tanta concentración en el vestuario en los momentos previos a un partido, y pocas veces vi rostros tan serios como los del sábado pasado mientras escuchábamos las instrucciones de Lucas. Se palpaba en el ambiente que no se trataba sólo de ganar la final, sino de ganar a un determinado equipo y por unas determinadas razones. Ahora todo el pescado estaba vendido, y aquí se iba a demostrar si lo de la liga había sido un desliz ante el Altura, o si realmente merecimos algo más en el tramo final del campeonato. En el calentamiento se sentía la motivación y las ganas de entrar a morder desde el principio, una motivación que se reflejó en un partido que se disputó a cara de perro desde el primer minuto.
Se preveía que los aros nos jugarían una mala pasada, la rigidez del acero no permitía que los lanzamientos entraran suaves, y ni siquiera el bien amado tejido de nuestro equipaje blanquiazul pudo ser suficiente para ayudarnos a soportar el bochorno causado por el sofocante manto de calor que caía sobre la techumbre del pabellón.
Ellos comenzaron con intensidad, corrían, como siempre, y su empuje inicial se notó en la ventaja de 4 puntos con la que se adelantaron, pero pronto se inició nuestra réplica, y a partir de entonces, se puso de manifiesto el constante intercambio de mamporros en el marcador. Se acabó el primer cuarto con empate a 17 puntos y con las ganas por parte de ambos equipos de seguir dejándose la piel en la pista.
En el segundo cuarto nos vimos con dificultades, puesto que se adelantaron 6 puntos, pero la actitud que nos ha hecho ganar tantos partidos en esta temporada nos hizo reaccionar… y como no podía ser menos, el rodillo se puso en marcha: tras los pertinentes ajustes en defensa, la machacada 2-3 en la que nuestro Doctor tanta fe había depositado ahogó a sus tiradores exteriores. En el tercer cuarto no pudieron mantener la intensidad física, se hizo notorio que los factores calor y humedad eran iguales para ambos equipos, y dicho sea de paso, que cuando no se juega en casa, es complicado meter 15 triples en el mismo partido. Fue entonces cuando aprovechamos a nuestras torres para jugar bajo los tableros: las rodillas de Mr. Andreu le concedieron una tregua y su muñeca derecha fue generosa con los tiros de media distancia, Gino se imantó las zarpas para atrapar todo rebote defensivo viviente, y Juanito se desenvolvía como anguila en el agua con sus rápidos contraataques.
Desistieron de su press a media cancha, puesto que no tuvimos excesivas dificultades en superarlo, y los tiros libres volvieron a ser nuestra asignatura pendiente. Por fortuna, lo bueno que tiene jugar en campo neutral es que el café es para todos, y si nosotros fuimos monaguillos, ellos fueron capellanes: el porcentaje fue nefasto para ambos conjuntos.
Una constante ventaja de 6-8 puntos en el último cuarto y un ritmo inquebrantable en el dominio durante todo este período hizo que el partido finalizara con gran sabor de boca para nosotros, y que nos permitió desquitarnos de aquel tropiezo liguero que pagamos con el segundo puesto en la liga regular.
Al final, un emocionante partido en el que cada cual sacó sus propias conclusiones. Para mí, la mejor de todas, la victoria y el seguir pensando que no se ganó la liga por pura mala suerte. De momento, que nos quiten lo bailao, saludar al tal “ye que tal”, que ahora lo encuentro un poco ausente; y decir que nada me produciría más placer que seguir “jodiendo la fiesta" en autonómica de esta manera a cualquier equipo que se precie.
Nada chavales, voy bordando la cuarta…
Le gou!!
